Tens 0 productes a la teua cistella
Front l’immobilisme del PP i les propostes de ruptura buides de contingut.
“No n’hi ha prou amb refutar una idea meravellosa, cal substituir-la per una altra d’igualment meravellosa”
DOSTOIEVSK, F. L’adolescent, trad. de J.M. Güell, Proa, Barcelona, 1998, p. 60.
“Comparat amb la victòria militar d’una part sobre l’altra, aquest procés [d’apostar per la humanitat] és lent, de resultats incerts i un treball de Sísif, però les solucions als conflictes aconseguides per consens són més prometedores que les que exigeixen que un enemic aplate a l’altre”.
TODOROV, T. (2015): Insoumis, Ed. R. Laffont/Versilio. Trd. Cast. N. SOBREGUÉS, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2016, p. 78. La traducció catalana és meua.
De la solució autonòmica a la federal
El punt de partida és la constitució de 1978, la qual assigna àmplies competències polítiques i administratives a les comunitats autònomes.
La crisi del sistema representat per la temptativa de ruptura protagonitzada per la classe política que ha governat el 2017 amb el recolzament de gran part de la ciutadania catalana, així com la dificultat extrema de funcionament de la resta de CCAA exigeix un replantejament a fons de l’actual sistema. La solució federal està en la base de la constitució actual, però caldria completar-la i perfeccionar-la de manera que puga funcionar plenament tenint en compte la realitat de la complexitat de l’Estat, el sistema europeu i les Nacions Unides.
No s’ha considerat la solució federal front la ruptura que suposa la independència reclamada per la classe política governant a Catalunya fins ara. S’ha qualificat pejorativament la solució federal de tercera via, però de fet la solució federal pot entendre’s com el perfeccionament necessari de l’actual l’Estat de les autonomies. Podria considerar-se com una modificació de la primera via, de la situació ara existent. Les virtuts de la via federal són evidents si les comparem amb l’atomització dels Estats com en el cas de l’antiga Iugoslàvia o amb la centralització uniformista basada en les característiques majoritàries que en el cas espanyol no casa amb la tradició secular. Aquesta respectava la diversitat territorial, legal, cultural i econòmica de l’etapa medieval i moderna. Els llargs parèntesis de la nova planta de Felip V i del franquisme van ser contestats de manera diversa per les guerres carlines i per les dues repúbliques la Federal i la II República aquella efímera aquesta instaurà un sistema que reconeixia estatuts d’Autonomia que van funcionar en el cas del País Basc i Catalunya. La Constitució de 1978 no fou, doncs, una invenció creada ex novo i en 2017 la situació política en Catalunya i en el conjunt de les CCAA reclama solucions que podria resoldre una reforma de la Constitució de 1978 aplicant els instruments d’un sistema federal.
Tres punts a concretar per una comissió tècnica i a aprovar pels partits polítics, poden resoldre l’actual impàs.
1.Les competència de les CCAA
Les competències de les CCAA són al costat de les municipals les més pròximes als ciutadans. Son un camp a completar no a fer minvar. Allò que es pot resoldre a escala autonòmica no té perquè resoldre’s a escala estatal. S’aplicaria així la mateixa norma que funciona en la UE en relació als Estats.
2.Les competències de l’Estat federals
Són aquelles que els tractats de la UE reconeixen per als estats membres. Control interior de fronteres i representació exterior en coordinació amb la resta de representacions exteriors dels altres estats europeus
Coordinació de les polítiques que són competència de les CCAA com l’educació i la sanitat.
L’aprovació de les grans línies de l’economia, amb atenció específica al transport i la planificació del territori a escala estatal.
L’assumpció a escala federal estatal de les quatre llengües, donant prioritat a les minoritàries sobre el castellà en els propis territoris i no a la inversa. Les llengües i la cultura de les CCAA formen part del patrimoni estatal i l’estat federal les ha d’assumir com a pròpies. Les CCAA amb llengua pròpia forta, malgrat els intents de centralització, l’han de fer servir de manera prioritària al propi territori mentre el castellà hauria de passar a llengua cooficial segona. El model suís és una referència útil per al nostre cas.
3.Les competències de la UE
Clarament delimitades en els tractats europeus cal enfortir-les. Així per exemple els drets ciutadans i la protecció social, l’educació i la investigació científica, les línies macroeconòmiques i de protecció del medi ambient, i els grans eixos del transport, entre altres mesures. La defensa comuna i la capacitat d’intervenció a l’exterior, supervisades pel parlament europeu, s’haurien d’incloure clarament en les competències d’aquesta escala.
4.L’escala global representada per l’ONU, el Tribunal de la Haya i la UNESCO.
Aquesta escala, cada vegada més consolidada haurà de resoldre els conflictes humans que es puguen plantejar entre estats i a escala global, minorant les confrontacions armades i la delinqüència internacional
Aquest esbós sobre la solució federal pot considerar-se una resposta a les preguntes capcioses de Rajoy quan diu: “que propuestas concretes de reforma hay” i a les declaracions unilaterals de ruptura buides de contingut real.
